''EL SILENCI''
Des del passadís ja s'escoltava el típic soroll de l'ambient de la classe sense professor/a. Segueixo ferm amb les meves passes. Abans d'entrar a classe, he hagut de parar-me just davant de la porta, que estava oberta i, treure tot l'aire, ja que era sabedor de que es produiria una situació poc freqüent i molt incòmode.
Des de la meva cadira, no gaire bonica, amb el maletí sobre la taula i els braços plegats, observava fixa i atentament el panorama. A priori, la situació a la classe seguia essent la mateixa;el noi que mirava per la finestra, els dròpols de la ''guerra d'avions''...Però, mica en mica se n'adonaven que algú volia donar classe de filosofia, i varen callar. Massa i tot. Jo seguia contemplant la situació.
El silenci, sí. El silenci. ¿Qui diria que als joves els incomoda la pràctica del silenci...? Doncs aquí hi ha un anomenat professor Morrie per donar-vos-en alguna explicació. Els joves, en general, són individus acostumats a estar constantment fent quelcom, per tant, la majoria dels joves no saben no fer res. Us diria una altra cosa. No fer res és impossible, literalment. Sí, ho han llegit bé. Impossible! Un jove sempre ha de tenir un ''paper/rol'' en la seva vida, és difícil trobar un jove que no necessiti un rol per viure a la seva manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada