HISTÒRIA D'UN TRIANGLE AMORÓS

Jo estava a la ciutat, angoixat i, he decidit anar a viure al camp. De manera inesoperada, caminant pels horts d'un poble de la província gironina, he vist de sobte una jove noia d'entre vint i trenta anys. Ha estat una sensació increïble, ha sigut veure-la i enamorar-me d'ella.

Ella era de la mateixa estatura que jo, tenia el cabell llarg i de color castany; els ulls, transparents i grans; una cara blanca que qualsevol desitjaria acariciar; el seu caminar, com el de ningú altre i un somriure que, donaria la meva vida per veure'l mil i un cops.

La gent del poble em digué que ella ja estava enamorada i compromesa amb un altre individu, però això,em va fer ser me´s autoexigent i aconseguir l'amor de la meva vida.

Un dia, de bon matí, jo estava al riu pensant i, de sobte aparegué ella amb un cub de roba bruta, ella anava a netejar-la. Vaig aprofitar l'ocasió i em vaig dirigir cap a ella oferint-li un ram de flors. Ella l'acceptà i em preguntà sobre la meva presència a aquelles hores en aquell lloc. Jo, vaig pensar un instant mirant el cel clar, i vaig confessar-li el meu amor a trave´s d'una abraçada que ella també m'oferí. Allò va ser per mi, el moment de la meva vida.

El seu amant, no sé com, se n'assabentà del meu moment i vingué a parlar amb mi. Jo només em limitava a mirar-lo i afirmar el que ell deia. Finalment, ell em digué que em volia veure al punt de trobada, que era el cim d'un turonet, a les set en punt del vespre.

Així fou, jo em vaig presentar puntual, mentre que ell, arribà tard i fent costat a la noia de la meva vida. En veure-la, ella va somriure com sap que m'agrada. Ell s'empipà i tragué l'espasa, jo estava indefens i el meu amor ho sabia. Ella fou valenta i s'apropà cap a mi ambraçant-me i dient-li als eu amant que es calmés. Ella mirà molt atentament al seu amant i a mi, a poc apoc, s'apropà a la meva cara i em besà els meus llavis llarga i desitjadament. En veure aquella situació, el seu amant, es clavà l'espasa al pit i deixà viure en pau els dos enamorats.

TEXT ARGUMENTATIU

TEXT ARGUMENTATIU

''ÉS FORA DE JOC O NO?''

''En Pere està situat entre dos jugadors a la frontal de l'àrea, no està en fora de joc, en David alça el cap i executa una passada increïble perquè acabi finalitzant amb un xut que arriba al fons de la xarxa!''

Seré objectiu i em basaré en el reglament actual de la lliga de futbol de l'Alt Empordà, el reglament diu: sempre serà fora de joc si un jugador de l'equip contrari està més endarrerit que el rival, i rep la pilota.

En aquest cas, en Pere estava situat perfectament en situació reglamentària abans de rebre la pilota, és a dir, hi havia un jugador de l'altre equip que estava més endarrerit que ell.

Per altra banda, en David com que és molt espavilat, mai faria una passada a un company que estigui en fora de joc, aquesta és una de les raons per la qual jo crec que el fora de joc era inexistent. A més a més, Pere i companyia eren l'equip visitant, amb això vull dir que podria haver-hi una mica de preferència arbitral. No m'agradaria pensar que en aquestes lligues hi ha favoritisme per part dels àrbitres, ja que, acostumen a ser àrbitres formats en el club local.

Al cap i a la fi, un fora de joc acaba sent un detall més del partit, però és que en aquest cas era molt més que un petit detall, perquè anaven empatats i era el minut vuitanta-set.

REDACCIÓ D'UN PERSONATGE SECUNDARI

REDACCIÓ D'UN PERSONATGE SECUNDARI

Molt de sobte, caminant pel meu poble, durant les festes medievals, aparagué un individu amb un aspecte no molt usual. Es tractava d'un membre d'un grup musical que tocaven única i exclusivament peces musicals dels segles XIX-XV.Era un personatge que es feia notar ja que portava un ''look'' al cabell que impressionava.

Si ens fixem en la seva cara, haig de dir que no era un dels homes més desitjables que podrien existir, si més no, perquè era un ésser que no transmitia tranquil·litat al veure'l, a part d'això, hi havia altres valors positius que no transmitia i que podem dir que són molt importants en primeres impressions.

No crec que tingui gaire sentit descriure la part inferior del seu cos perquè és com qualsevol persona normal, des del meu punt de vista, ni prim ni gras i no té cap irregularitat al cos.