Joan Salvat conegut sobretot com a poeta, és autor també d'articles, de manifestos i d'altres proses de caire polític i social. La seva obra és marcada per l'inconformisme, l'idealisme i l'ombra de la mort del seu pare quan ell era molt jove. Mor de tuberculosi l'any 1924. La ciutat de Barcelona el recorda amb un monument al Moll de la Fusta.
Aquest poema es troba en el llibre Poemes en ondes hertzianes . El tema principal d'aquest poema és difícil determinar-lo ja que, Salvat descriu un conjunt d'elements en una situació fosca.
El poema ens explica la situació que viu un home(el poeta) en un moment d'una de les seves nits. Salvat es troba vora el amr i va expressant el que sent i el que veu. Fer una separació correcta del poema també resulta difícil, però el que es podria fer és separar en sis parts i, aquesta separació seria deguda a que en cada franaj introdueix und etall de la situació diferent.
La tècnica més vistosa que utilitza és el cal·ligrama. També ens deixa pinzellades futuristes.
Aquí tenim unes de les figures retòriques més destacables:
- Arc voltaic-paradoxa
- Llums blanques-paradoxa
- Mascle transatlàntic-personificació
El poema està fet per exhaltar el ''drama'' que ell vivia quan treballava en el port de jove. La idea amb la que ens hauríem de quedar d'aquest poema crec que és la rutina d'algú que fa un treball determinat no per gust, sino per necessitat. El poema també en fa pinzellada de la vida social, quan esmenta el vers de l'emigrant que puja al mascle transatlàntic.
El poema, personalment, no m'ha agradat. L'únic que en podria treure de positiu i curiós és l'estructura que té, i també la supressió de punts i comes. Crec que això li dóna un punt afegit en quant a l'estructura.És un poema difícil d'entendre a la primera vegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada